Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La Indústria Vilanovina d'ara i d'abans

Xavier López i Soler


Centre: Ins. F.X. Lluch I Rafecas. Tutor: Judith Barbacil i Mestres

 

Introducció
Tractar un tema local, un tema que hagués estat present en la majoria de cases i vides vilanovines era el que volia mostrar en el meu treball de recerca. Aviat vaig veure que Vilanova i la Geltrú tenia un puntal molt transcendent que l’havia transformat a com és ara. I així va ser com vaig detectar que l’estudi de la indústria vilanovina havia de ser el tema del treball. Primer de tot tenia clar que era un tema complex, que la xemeneia de la plaça de cal Ganeta i l’edifici de les calderes del parc de Baix a mar eren només dos símbols carregats d’històries que havien quedat aïllats després de passar anys envoltats per naus i telers fets funcionar per vilanovins i vilanovines. També comprenia que el treball podia servir-me per gaudir d’una bona experiència fent un cop d’ull al passat, de veure com una Vilanova pagesa i pesquera passava a industrial d’una manera sobtada. Per tant, d’una banda un dels meus objectius era veure com i per què van passar tots aquests grans canvis. De l’altre, pretenia veure quin era el futur industrial de la vila, sempre tenint en compte quin és l’escenari industrial que viu Vilanova i la Geltrú en el present, i de si el perfil que viu el nostre municipi és industrial tal i com el van conèixer els nostres avis, o és una ciutat abocada al sector terciari.

Contingut
Un cop hem exposat què preteníem analitzar en el treball, també teníem clar que l’estudi hauria de tenir diverses parts. Primerament, una anàlisi de com era i com es viu la indústria vilanovina, tenint en compte un passat tèxtil que va durar fins els anys setanta. En segon lloc, estudiant el perfil en què s’ha convertit Vilanova a nivell industrial aquests últims 30 anys, tractant els períodes de deslocalització o de tancament d’algunes indústries. Finalment, en referència a tots aquests aspectes, avaluar quin és el perfil d’indústria que pot desenvolupar-se a Vilanova i la Geltrú en un futur pròxim i quins factors l’ajudaran a dur-ho a terme. També volíem aprofitar aquesta mirada al passat de la qual hem parlat al principi, per parlar d’aquest model de ciutat industrial, en el qual hi ha un perfil responsable i laboriós de la gent que hi habita . D’aquí l’aproximació a l’ urbanisme, impulsat per unes de les figures de més significació de la nostra indústria; els “americanos”. Grans exemples de la seva dedicació en són la creació dels eixos principals per els quals creixerà la ciutat (l’eixample Gumà), l’arribada del tren o la creació de la Escola Industrial entre d’altres. Tot aquest conjunt d’actuacions creen un tàndem perfecte per al desenvolupament socioeconòmic de la localitat. Finalment també hem fet balanç de com pot acabar Vilanova i la Geltrú si abandona definitivament el seu caire industrial. Per tant hem presentant diferents esquemes i els hem valorat tenint en compte els avantatges i inconvenients que es presenten actualment. Una de les eines que hem usat per copsar si el teixit industrial és present a la nostra vila, és el de l’entrevista, mitjà que hem utilitzat per apropar-nos a les persones que han conviscut entre el murs d’aquestes naus i també la importància del factor humà en els grans canvis industrials que ha sofert la ciutat.

Conclusió
Finalment podem dir que el treball a pretès ser una aproximació als escenaris passats i presents de la indústria de la nostra ciutat. I podem dir que Vilanova i la Geltrú ja no manté aquest llegat inicial impulsat a finals del segle XIX. En primer lloc hem constatat que hi han hagut alguns canvis de sectors en aquestes últimes dècades, un dels importants ha estat el tèxtil. Després la davallada la viuran les empreses metal•lúrgiques que queden ara presents a Vilanova. En segon lloc podem dir que tot i que tenim uns potencials com són la UPC, la situació envers l’àrea metropolitana, la línia del ferrocarril, o l’aeroport a 20 minuts ens és complicat actualment apostar per a la implantació i generació de noves empreses. De cara al futur és complicat verificar quin sector pot emmarcar la ciutat. El que sí que podem dir és que la indústria és poc probable que torni a ser dominant a Vilanova. La terciarització o l’aposta sobre diferents sectors són dos possibles escenaris que pot viure un nucli que ha viscut de cara a la industria més de 150 anys.

Fonts documentals
Llibres: - AUTORS DIVERSOS Aspectes de la Nostra Història. - AUTORS DIVERSOS L’Abans Recull Gràfic (1873-1965) Ed. Efadós. 2000 - LLEONART, Pere i GAROLA, Àlvar. El Garraf: Una reflexió estratègica. 2002 - TUBAU I GARCÍA, Albert 90 anys de Pirelli a Vilanova. Col. Llibres del Arç. 1993 - TUBAU I GARCÍA, Albert 100 anys de l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. Ed, el cep i la nansa. 2001 -MALLOFRÉ I ANGUERA, Joan Manuel La vaga del “Griffi” (1930-1931) Un conflicte social a la Vilanova dels 30 Ed. El cep i la nansa, 2002 - VIRELLA i BLODA, Albert. Els anys tristos (1881-1900) Crònica de la decadència de Vilanova i la Geltrú. 1992 - VIRELLA I BLODA, Albert Vilanova i la Geltrú, Imatges de la ciutat i de la comarca. Ed. Joan Rius i Vila 1949. Consultes: Arxiu Comarcal del Garraf. Diari de Vilanova. Biblioteques municipals. Entrevistes - Joan Ignasi Elena i Garcia - Eduard Brull i Ortiz - Albert Tubau i Garcia - Delfina Garcia i Garcia - Pepita Andreu i Plà - Rosa Mª Navarro i Almirall - Josep Antoni Carbó i Xicola - Ana Liarte Rodriguez - Victor Garcia Ruiz - Jordi Tubau i Rovira - Francesca Roig i Galceran Webs: - El Diari de Vilanova [En línia] Vilanova i la Geltrú, 2009. [Consulta: 20 oct. 2009] - UPC [En línia] Vilanova i la Geltrú, 2009. [Consulta: 25 nov. 2009] - Veu obrera[En línia]Vilanova i la Geltrú, 2009. [Consulta 13 des. 2009]

 

Cercador de treballs

Ara és novetat