Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Tenen futur les televisions de proximitat?

SERGI MOLINA JAIME


Centre: Ins. Vinyet. Tutor: Elisa Lanuza

 

Introducció
L’objectiu principal d’aquest treball és esbrinar quin futur els hi depara a les televisions de proximitat a través de l’estudi de dos models televisius com són Canal Blau i Maricel TV. Per aconseguir aquest objectiu cal analitzar com es financen, saber si la seva audiència és un condicionat per la seva continuïtat, descobrir el motiu pel qual van néixer i quin és el seu objectiu com a canal televisiu. Entenent què han estat, què han volgut ser i què són ara les televisions locals, podem arribar a fer una hipòtesi sobre quin serà el seu futur.

Contingut
Aquest treball consta d’una part teòrica on s’exposa el cos del treball i una part pràctica on s’ha realitzat un documental audiovisual. L’objectiu del treball ha estat analitzat el futur de les televisions de proximitat. Per fer-ho s’ha agafat dos models de televisions locals que existeixen a Catalunya: un és el que emet per la televisió convencional i l’altra el que ho fa, exclusivament, per internet. Per fer-ho s’ha escollit com a exemples Canal Blau (televisió pública del Garraf) i Maricel Televisió (televisió pública de Sitges), que representen, respectivament, aquests dos models. També s’ha analitzat La Xarxa de Comunicació Local de Catalunya, ja que és qui nodreix de continguts, quan ho necessiten, a totes les televisions de proximitat que estan adherides. Per poder arribar a la conclusió, s’ha definit el concepte de televisió de proximitat i s’ha realitzat un recorregut per la història de les televisions locals de Catalunya, passant per Radio Televisió Cardedeu. S’ha tractat breument Telefot, la primera experiència de televisió a Sitges i, que a hores d’ara, no existeix, per entendre perquè un mitjà audiovisual local pot desaparèixer. A través dels mitjans escollits per respondre la hipòtesi s’ha explicat el funcionament i el model de televisió que s’hi realitza, així com el cost que suposa mantenir un mitjà d’aquestes característiques. S’ha realitzat una enquesta als ciutadans per saber la seva opinió envers les televisions locals i s’ha preguntat als tècnics i directors dels mitjans que pensen del futur de les televisions de proximitat, així com el model a seguir. A la part pràctica, s’ha construït un documental per donar a conèixer una de les proximitats desconegudes com és la televisió local, i que serveix com a suport audiovisual del treball. Per fer-ho, s’ha escollit els documents de preproducció, producció i postproducció que han estat: el tema, la sinopsi, l’elecció dels entrevistats, el guió literari, el guió tècnic, el pla de producció i, per últim, l’escaleta.

Conclusió
Partint de la idea que, si bé el futur sempre és incert, és, no obstant, previsible, podem afirmar que les televisions locals tindran recorregut mentre les institucions polítiques segueixin finançant les infraestructures que demanda un mitjà audiovisual local, comarcal o supracomarcal. Les xifres d'audiència d’aquestes televisions locals no són vinculants per al seu manteniment, tenint en compte que, fins a principis de setembre del 2016, La Xarxa no tenia instal•lats uns mesuradors d'audiència als mitjans audiovisuals que hi estaven adherits. Tot i això, i sense cap dada sobre el nombre objectiu d’espectadors, els ajuntaments seguien mantenint-los. En definitiva, les televisions locals, fins al moment, no depenen de l'audiència per existir. Mentre siguin públiques i hi hagi un interès polític a mantenir-les, sembla clar que no desapareixeran, perquè esdevenen un altaveu cultural, social i polític, un aparador on mostrar les particularitats i singularitats de cada zona. PART PRÀCTICA: https://www.youtube.com/watch?v=NGtekv6VbZY

Fonts documentals
Fonts orals dels entrevistats. Documents proporcionats per les televisions tractades.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat