Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La proporció àuria i la seva aplicació a les proporcions humanes

Camille Ausseill


Centre: Ins. Cubelles. Tutor: Xaro García

 

Introducció
Personalment, sempre m’han agradat les matemàtiques i la proporció àuria és una proporció que va deixar fascinats a molts matemàtics. El seu nom és molt significatiu i em va cridar molt l’atenció, raó per la qual vaig escollir aquest tema. Vaig dividir el meu treball en dues parts: una part teòrica i una part experimental. L’objectiu teòric del treball ha estat aprendre conceptes bàsics relacionats amb la proporció àuria: definició d’aquesta proporció, la seva història, les seves diferents aplicacions... Els matemàtics identifiquen la proporció àuria com una proporció de bellesa, d’harmonia, de perfecció. A partir d’aquesta definició, i a través de la seva aplicació a la cara humana, l’objectiu experimental ha estat veure si realment podem definir un concepte tan subjectiu com la bellesa a partir d’un concepte tan objectiu, tan racional com les matemàtiques.

Contingut
La metodologia emprada ha estat: en l’àmbit teòric dur a terme una recerca bibliogràfica i en l’àmbit experimental, gràcies als coneixements adquirits amb la part teòrica del treball, fer una recerca sobre les proporcions humanes. En primer lloc vaig buscar quins estudis s’han dut a terme sobre la relació que hi ha entre la proporció àuria i les proporcions del cos humà; on trobem aquestes proporcions en el cos humà; i on trobem aquestes proporcions en la cara humana. Vaig veure que un cirurgià de Califòrnia, el Dr.Marquardt, va elaborar la màscara d’una cara perfecta, basada en la proporció àuria. La idea va ser doncs buscar fotos de persones diferents, classificar-les del més atractiu al menys atractiu segons la màscara i veure si anava a coincidir amb la classificació feta per la gent en general. Per la elaboració del meu qüestionari, vaig buscar fotos de persones conegudes i persones no conegudes per veure si el fet que una persona sigui o no famosa anava a influir en a la classificació dels enquestats. El vaig distribuir a persones de sexes, edats i nacionalitats diferents (vaig anar a França per nadal, per exemple), per veure si aquests factors també anavan a influenciar en la classificació d’aquestes. Finalment vaig poder analitzar en les enquestes la coincidència o no amb la teoria del científic.

Conclusió
En quant a la conclusió a la meva pregunta podem dir que « No es oro todo lo que reluce ». No podem definir un concepte tan subjectiu com la bellesa a partir d’un concepte tan objectiu com les matemàtiques ja que la classificació feta pels enquestats no va coincidir amb la classificació feta per la màscara. A més de la simetria d’una cara pot influir el que expressa, un record que ens evoca, la seva fama, la moda, la cultura de la persona que veu a la cara en qüestió, el seu sexe, la seva edat.... Aquest treball m’ha sigut molt útil a nivell personal. M’ha après que la ciència no és una veritat absoluta; és una veritat racional que pretèn explicar molts fets, els quals a vegades es queden fora del seu abast.

Fonts documentals
Les fonts documentals utilitzades van ser: pàgines webs, llibres en relació amb les matemàtiques i la proporció àuria, enquestes,,,

 

Cercador de treballs

Ara és novetat