Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Anàlisi del gènere sitcom i creació d’una sitcom pròpia

ARNAU COMAS QUIRANTE


Centre: Ins. F.X. Lluch I Rafecas. Tutor: Montse Alsina

 

Introducció
Quan vaig plantejar-me el tema del treball de recerca de segon de batxillerat, vaig pensar en temes que m’agradessin de veritat. Seguidament vaig topar amb la idea d’una sitcom. Per a mi, era un món nou, i alhora interessant. Vaig començar a pensar en quin era el procés de creació d’una sitcom, quines eren les premisses per crear una bona sitcom. Però, per on començar? Són els personatges el més important? Els espectadors s’hi han de sentir identificats? O bé s’han de crear històries extravagants i exagerades per tal de cridar l’atenció? Pot ser que siguin els acudits verbals del guió el que fa que la gent es miri una sèrie? El meu punt de partida va ser que havia de crear uns personatges realistes però alhora amb un rol marcat que els definia d’una manera esquemàtica, és a dir bastant plans. Vaig partir d’aquesta hipòtesi perquè pensava que era així com havien de ser en una sitcom; més tard he vist que estava una mica equivocat. Un cop creats els personatges el meu objectiu va ser començar a redactar el guió pensant la història i l’espai, i així arribar a la creació de la meva pròpia sitcom. Paral•lelament vaig començar a informar-me de com s’escriu el guió d’un producte audiovisual. L’altra línia de treball va ser l’estudi d’aquest gènere: les característiques d’una sitcom pura, els orígens i la història d’aquesta fórmula televisiva, i el secret del seu èxit. Per aquest últim aspecte m’he centrat en les sitcoms catalanes. La meva hipòtesi és que el sentit de l’humor que plantegen les sitcom catalanes sintonitza amb els espectadors per que han estat creades aquí, i que potser en un altre lloc no triomfarien tant. És a dir, que les sitcom tenen una sèrie de característiques constants i comunes, i alhora un grup d’aspectes que les diferencien; tant aspectes culturals, que conformen sentits de l’humor diferents, com els aspectes que els donen originalitat i les fan úniques. El meu objectiu, doncs, és analitzar dues sitcoms de producció catalana, per esbrinar tant les seves característiques comunes, que les identifiquen com a sitcoms, com els trets diferenciadors que, segons la meva hipòtesi, podrien ser la clau del seu èxit.

Contingut
El treball està format per dos apartats principals, un de teòric i un de pràctic. El primer (el punt 2) comença explicant què és una sitcom pura: les seves característiques essencials, aquelles que la defineixen com a gènere diferent d’altres gèneres televisius. A continuació explico els orígens d’aquest gènere, als anys 50, a la televisió nord-americana, i els antecedents literaris que poden haver influït en la seva creació. Per acabar aquest primer apartat he fet l’anàlisi de dues sitcoms catalanes: Plats Bruts i Jet-lag. El segon apartat (el punt 3 del treball) és la part “pràctica” del meu treball de recerca. Es basa en la creació de “la bíblia” de la meva sitcom. Així és com s’anomena, en l’argot televisiu, el document que presenta una nova sitcom a l’empresa audiovisual (normalment una televisió) que s’ha de fer càrrec de la seva producció.

Conclusió
Les conclusions del meu treball són diverses. Ara puc dir que en una sitcom, com més característiques defineixin els personatges, millor; com més rodons siguin, més connectaran amb l’espectador, donat que d’aquesta manera, els poden conèixer i entendre’ls millor, i el que és més important, identificar-s’hi. Un cop acabada la part teòrica (punt 2), puc afirmar que allò que fa que una sitcom s’identifiqui com a tal, és la estructura interna de la trama, que d’altra banda, respon a l’estructura tripartida de plantejament, nus i desenllaç, pròpia també dels textos literaris narratius. Respecte a la importància de l’humor la meva hipòtesi era que hi havia un sentit de l’humor “autòcton” que s’adequava a la cultura del país on es produís la sitcom. El cert és que sempre hi ha una part de l’humor d’una sitcom que va lligada directament amb la cultura del país. En general, he de dir que és un factor fonamental en les sitcoms, tot i això no he fet una recerca de l’essència de l’humor, ja que és un tema molt extens. Per escriure el guió, òbviament vaig haver d’utilitzar el sentit l’humor que en el meu cas, surt bastant espontàniament. També puc dir que cal basar-se en el que ja està fet per crear noves fórmules, i alhora innovar en tècniques, detalls o marques d’estil, ja que l’espectador vol reconèixer el gènere, però li atrau la novetat. És a dir que cal agafar l’essència o l’estructura de les sitcoms i aplicar-la per crear una de nova, i que aquesta porti novetats per a l’espectador. Pel que fa a la part més pràctica del meu treball, que és la part de l’escriptura del guió, puc dir que ha estat l’apartat amb un procés més llarg i alhora l’apartat del qual n’he pogut extreure més coses. Sobretot, ha estat el descobriment i aprenentatge de la tècnica de creació i escriptura del guió el que ha modificat més el meu pensament previ al tema. La conclusió més important és que fer una bona escaleta assegura que a l'hora de desenvolupar els diàlegs i construir el guió, tot sigui molt més senzill. Quan vaig començar a escriure el guió del capítol pilot, em va ser difícil organitzar les idees. Vaig escriure un document (annex 1) que organitzava els fets, que succeïen durant el capítol, en escenes, i hi vaig apuntar també, alguns successos que m’havien passat i havien estat graciosos. Aquestes notes han estat doncs un material per escriure fruit de l’experiència pròpia.

Fonts documentals
A l’hora de buscar fonts d’informació per documentar-me, he topat amb la dificultat de que no hi ha gaire bibliografia sobre aquest tema. És un gènere relativament recent que encara es reinventa en cada nova sitcom d’èxit. Per tant, no hi ha una teoria estable escrita sobre el gènere. La bibliografia consultada m’ha servit bàsicament per aprendre el procés d’elaboració d’un guió audiovisual. En la part teòrica m’ha estat de gran utilitat la consulta de webs de tipus enciclopèdic per les dades concretes i històriques. Pel que fa a les fonts orals m’ha ajudat molt l’assessorament de persones que actualment estan estudiant teatre i comunicació audiovisual, entre d’altres.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat