Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Efectes del sulfat de zinc en el desenvolupament embrionari del Mytilus galloprovincialis i el Paracentrotus lividus

Marina Almirall Martorell


Centre: Escola Pia Sitges. Tutor: Carme Taulés Marín

 

Introducció
La motivació que m’ha dut a realitzar aquesta investigació ha estat el poder continuar el treball presentat en el Projecte de Recerca de 4t d’ESO que consistia en dur a terme una fecundació in vitro del Mytilus gallorpovincialis i el Paracentrotus lividus, i poder observar els efectes dels contaminants marins, com el sulfat de zinc, en el desenvolupament embrionari d’aquests dos animals. Una altra motivació ha estat el poder aprendre a treballar amb material viu al laboratori i aconseguir controlar totes les variables per poder dur a terme el procés experimental amb èxit i així obtenir resultats. Finalment, poder comparar els meus resultats amb altres Treballs de Recerca d’alumnes de 2n de Batxillerat que hagin treballat amb els mateixos animals o contaminants per tal de poder formular unes conclusions més contrastades. La meva pregunta és: el ZnSO4, un contaminant abundant a les aigües del mar Mediterrani, té efectes en el desenvolupament embrionari del Mytilus galloprovincialis (musclo mediterrani) i el Paracentrotus lividus (eriçó comú)? La meva hipòtesi en resposta a aquesta pregunta és: crec que el ZnSO4 afecta el desenvolupament retardant-lo o mutant-lo.

Contingut
El treball consta de dues parts, una de teòrica i una de pràctica. A la part teòrica explico les característiques més importants (anatomia, hàbitat, alimentació i reproducció) del Mytilus galloprovincials i el Paracentrotrus lividus, i el seu desenvolupament embrionari. La part pràctica consta dels protocols que he realitzat amb els dos animals, un diari de pràctiques on explico les experiències de cadascun, les observacions i els resultats. Per poder fer la part pràctica amb musclos, he fet la fecundació in vitro en tres medis diferents, el primer sense contaminant, el control (C), el segon (C1) amb una concentració de 340 mg/L que és 20 vegades més gran que el límit permès per la OMS, i l’últim (C2) amb una concentració igual al límit permès per la OMS de 17mg/L. Al cap de 1, 2, 3, 6, 12, 24 i 48 hores he anat fent observacions. Amb els eriçons he fet el mateix però a les hores que havia d’observar vaig afegir formol als medis per fixar les mostres si poder fer les observacions més tard.

Conclusió
Un cop realitzat el treball he pogut arribar a les següents conclusions. Primer de tot, i fent referència als objectius que m’havia proposat, puc afirmar que ha estat una continuació del Projecte de Recerca de 4t d’ESO ja que he fet un pas més afegint contaminant a l’aigua on es duia a terme el desenvolupament embrionari. En segon lloc, treballar amb material viu és molt complicat perquè s’han de controlar moltes variables per poder aconseguir els objectius proposats, i no sempre es possible, perquè no es pot controlar el comportament d’un animal. Per aquesta raó he utilitzat els eriçons després de veure que amb els musclos era gairebé impossible controlar totes les variables existents que afectaven a l’obtenció de resultats i d’intentar-ho moltes vegades. La meva qüestió era veure si el sulfat de zinc afectava el desenvolupament embrionari del Paracentrotus lividus i Mytilus galloprovincialis. Amb aquest darrer no ho vaig poder comprovar com ja he dit, però amb l’eriçó sí. En el medi control (C), el desenvolupament ha seguit el seu curs normal i esperat. El medi C2, amb la concentració límit per la OMS de 17mg/L de ZnSO4 és subletal per als Paracentrotus lividus; alenteix el seu desenvolupament embrionari, provoca un nombre elevat d’aberracions que posteriorment significa la mort dels embrions aberrants. El medi C1, amb una concentració 20 vegades més gran que el límit permès per la OMS, 340mg/L, és letal pels eriçons, tot i que no afecta a la fertilització, provoca aberracions a tots els embrions impedint així el seu desenvolupament i provocant-los la mort. Cal remarcar que el límit fixat per la OMS, permet extrapolar, com he comprovat que afecta dràsticament als éssers vius que habiten en aigües de tal concentració. Aquests fets poden ser perillosos pel medi marí ja que provoca bioacumulació i biomagnificació. Finalment, he comprovat els resultats amb altres treballs i verifiquen els meus resultats i conclusions.

Fonts documentals
La informació l’he obtingut de llibres treballs d’investigació d’universitats i científics d’arreu del món que han treballat amb el mateix material que jo. Els protocols els he obtingut gràcies a l’Escola del Mar de Badalona i altres els he trobat a pàgines web educatives. Aquestes són algunes de les fonts consultades: Benedicto, J i altres. Metal contamination in portman bay (Murcia SE Spain) 15 years after the cessation of minig activities. (Format PDF). Ciencias marina, vol. 34 nº3, 2008, pàg. 389-398. http://redalyc.uaemex.mx/pdf/480/48034312.pdf Bigas, Muntsa i Pibernat Laia. Fecundació “In vitro” de Mytilus galloprovincialis. . (Format PDF). http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/TPB/guia%20_eri co.pdf Civera Mendez, Miguel A. Altres recursos pesquers a la Marina Alta: l’eriçó de mar. (Format PDF) Aguaits, 17, any 2000, pàg. 7 http://www.raco.cat/index.php/Aguaits/article/viewFile/66168/85263 FAO. Biología bàsica de lo bivalovos: taxonomía, anatomía y ciclo vital. (en línia). Data de publicació: 2006. http://www.fao.org/docrep/009/y5720s/y5720s06.htm Figueras, Antonio. Biología y cultivo del mejillón (Mytilus galloprovincialis) en Galicia. Editat per CSIC, Madrid, 2007. Folch, Ramon i altres Història Natural dels països catalans: invertebrats no artròpodes, volum 8. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 19991, 1ª edició.. García Barros, Enrique i San Martín, Guillermo. Anatomía de un molusco bivalvo: el mejillón. (Format PDF). Documentos de trabajo UAM, 2. http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/jlviejo/GUIONESAMBIENTALES/EL_MEJILL ON.pdf Gilbert, Scott F. Biología del desarrollo. Editorial Medica Panamericana, Buenos Aires, 2005, 7ª edició. Lowe, David M. I altres. Contaminant-induced lysosomal membrane damage in blood cells of mussels Mytilus galloprovincialis from the Venice Lagoon: an in vitro stud. (Format PDF). Marine Ecology Progress Series, vol 129, 14 desembre del 1995, pàg. 189-196. http://www.int-res.com/articles/meps/129/m129p189.pdf Roselló Izquierdo, Eufrasia. Anatomía del erizo de mar. (Format PDF). Documentos de trabajo UAM, 8. http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/jlviejo/GUIONESAMBIENTALES/EQUINODE RMO-EL_ERIZO%20DE_MAR%20.pdf

 

Cercador de treballs

Ara és novetat