Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La medicina medieval; dos móns, una ciència

Paloma Maguire Gálvez


Centre: Ins. Vinyet. Tutor: Mª Ángeles García

 

Introducció
Els meus objectius amb aquest treball van ser poder aprofundir en el que seria la societat i la cultura medieval, i combinar aquesta temàtica amb el de la medicina, ja que és la carrera que estic interessada en cursar. Amb el treball he volgut demostrar que la medicina medieval musulmana va ser més avançada que la cristiana.

Contingut
Comparació bibliogràfica entre:  Medicina medieval  Malalties  Estris  Gent dedicada a l’ofici de la sanitat  Institucions dedicades a la sanitat

Conclusió
1) Els mètodes o remeis que utilitzaven els musulmans per a curar les diverses malalties que els assolaven a l’època, a part de ser més avançats, tenien com a finalitat curar el malalt i no prevenir com feien els cristians. A més els seus remeis tenien un sentit curatiu, no en feien servir cap que atemptés contra la salut d’un pacient (hem de recordar que en alguns casos els metges cristians proposaven com a remei curatiu que el malalt es begués la seva pròpia orina). 2) A l’hora dels estris que feien servir, estaven bastant igualats. Però s’ha de tenir en compte que la majoria dels estris que feien servir totes dues ciències havien estat inventades per un metge musulmà andalusí (Albucasis) cosa que va permetre la expansió del seu ús per la península Ibérica i, en conseqüència, pel món occidental. També hem de tenir present que molts dels estris emprats pels musulmans no van ser utilitzats pels cristians fins a bastants segles més tard, cosa que ja demostra el seu avanç. 3) En quant a la gent que es dedicava al ofici de la sanitat, hi havia molta varietat. Com he explicat a les conclusions de l’apartat corresponent (gent dedicada al ofici de la sanitat), els cristians suplien la seva manca de coneixements amb una quantitat més gran de sanadors, mentre que els musulmans tenien una varietat més ample de coneixements. Com també he mencionat, era molt comú que els occidentals transmetessin els seus coneixements oralment, que comportava que s’expandissin teories o idees incorrectes. 4) Quan parlem dels llocs on treballaven, està mol clar que els que estaven millor organitzats per al benefici del malalt eren els musulmans (parlant d’hospitals). Les instal•lacions i la seva distribució ja estava pensada per a la comoditat del malalt i per facilitar la seva curació, ja que comptaven amb totes les condicions necessitades, i evitaven el contagi d’altres malalties, perquè hi havia una zona de l’hospital de dedicada a un tipus de malaltia. Aquesta diferència es basa principalment en un raó, els musulmans eren molt més receptius en quant a coneixements d’altres cultures. A més, la seva localització els hi permetia estar a prop del món grec, cristià i hindú, dels quals van obtenir molta informació per tal de poder ampliar el seu coneixement.

Fonts documentals
Internet Llibres

 

Cercador de treballs

Ara és novetat