Estàs a : Inici » Treball de Recerca


SUPERDOTATS AMB SÍNDROME D'ASPERGER

Belén Haffner Díaz


Centre: Ins. Dolors Mallafrè. Tutor: Roser Rodríguez

 

Introducció
Algun cop arribarem a sentir, pensar i veure tot allò que fan les persones que tenen síndrome d’Asperger? Podem estudiar i analitzar totes i cadascuna de les accions realitzades per aquestes persones, el que és realment difícil, és saber que és ÉSSER una persona amb Asperger. És a partir d’aquí que començo a plantejar-me la idea de realitzar el meu Treball de Recerca amb l’objectiu d’aconseguir sentir-me com se sent la persona afectada. El tema encara estava per concretar quan un llibre anomenat “Soy un niño con síndrome de Asperger” se’m va creuar pel camí. Només fullejant-lo per sobre ja em va cridar l’atenció, el llibre és narrat per un nen de tan sols deu anys que patia superdotació i síndrome d’Asperger. Els fets quotidians narrats d’una manera senzilla i innocent em va portar a fer aquest treball, em va portar a pensar, que puc arribar a entendre la manera que tenen aquestes persones de veure les coses, de la forma més propera possible.

Contingut
Per a assolir el meu objectiu vaig decidir estructurar per passos allò que volia saber i plasmar al meu treball. Per començar, tal i com resta explícit al treball, vaig fer una recerca sobre què és l’autisme i quines branques deriven d’aquest trastorn, una d’elles era la síndrome d’Asperger. El desenvolupament del concepte, és a dir, totes les teories que han sorgit des d’un principi, també forma part del cos del meu treball, ja que es pot apreciar com ha evolucionat el concepte des del seu descobriment a meitats del segle XX fins avui dia. Descrivint les característiques dels Asperger, vaig remarcar la superdotació fent un estudi de semblances i diferències entre superdotats amb Asperger i superdotats sense Asperger. Seguidament, he redactat un apartat sobre els tractaments existents per millorar les mancances d’aquestes persones, sense oblidar-me però, de tot allò que fan les associacions tant a nivell personal com a nivell social, a l’hora d’integrar-los. A l’últim apartat informatiu és quan he intentat apropar-me més a aquelles persones que tenen Asperger mitjançant recerques sobre personatges concrets i entrevistes. Els annexos i les notes a peu de pàgina, són dues eines que ajuden molt a l’hora de comprendre amb més precisió la informació que es dóna al lector.

Conclusió
Les conclusions descrites al meu treball es poden sintetitzar en les següents idees: El que jo pretenia aconseguir amb el meu treball des d’un bon principi, tal i com ja havia esmentat a la introducció, era entendre i veure les coses de la mateixa manera que ho fan les persones amb Asperger, però era conscient de que evidentment, no era una cosa fàcil. Vaig començar cercant informació en un àmbit més ampli, que en aquest cas, és l’autisme, per després endinsar-me en l’Asperger amb un mínim de coneixements. Com més pretenia concretar, més contradictòria era la informació que trobava, això és un factor que valoro negativament en la recerca del meu treball. Sobretot en els darrers anys, s’han elaborat moltíssimes teories sobre l’autisme, i també sobre la síndrome d’Asperger, és clar que coincideixen moltes de les hipòtesis publicades, no obstant, cada persona és un món i per tant, tot i tenir unes característiques generals, també en tenen unes particulars. Són aquestes característiques particulars de cada cas les que fan que hi hagin discrepàncies en alguns casos. Vaig començar el treball segura de que tot Asperger podia tenir paral•lelament superdotació, però moltes de les fonts informatives a les quals podia accedir deien el contrari, finalment amb l’entrevista al psicòleg especialitzat de l’Associació Asperger de Girona vaig assegurar-me de que això fos del tot cert, fet que em va deixar més tranquil•la de cara a la validesa del treball. Els llibres que he llegit, m’han servit molt a l’hora de comprendre l’Asperger des d’un punt de vista personal. Les dues entrevistes realitzades van acabar d’aclarir els meus dubtes sobre el treball. L’entrevista amb el psicòleg m’ha ajudat des d’un punt de vista més teòric i pròxim als afectats, ja que al treballar en una associació, ha vist casos i ha viscut experiències que l’han fet entendre de manera més propera què és l’Asperger. El qüestionari realitzat a en Ramon Cererols és la part que més valoro del meu treball ja que ha estat el moment de la meva recerca on més m'he apropat al meu objectiu, ha estat realment una experiència inoblidable. Al llarg d’aquest treball he après moltíssimes coses que tant de bo pugui ampliar-les en un futur. L’objectiu del meu treball és molt difícil d’assolir ja que ningú pot viure les coses com les viu una altra persona, un mateix, serà l’única persona que pot viure i entendre les pròpies accions. Tot i no haver aconseguit això que pretenia, estic satisfeta amb la meva feina i em sento realitzada ja que he pogut contactar amb molta gent i aprendre una gran quantitat de coses sobre els superdotats amb Síndrome d’Asperger.

Fonts documentals
La Síndrome d'Asperger és un trastorn que gairebé no es coneix, és per això, que existeixen moltes teories i falses informacions, arrel d'això es va complicar la meva recerca. Les dades nformatives principals han estat extretes de diverses pàgines web d'Internet, articles informatius, informació que he rebut per part de l'Associació Asperger de Girona i també per part d'en Ramon Cererols; sense oblidar els llibre que tracten de l'autisme i principalment de la superdotació.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat