Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La influència del TDA/TDAH en l'autoestima

Neus Martínez Rectoret


Centre: Escola Pia Vilanova. Tutor: Conchi Pérez Garrigó

 

Introducció
Cada vegada s’estan diagnosticant més casos de TDA/TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat) fins a tal punt de ser considerada com la malaltia més recorrent entre la població infantil. És doncs, una malaltia de vital importància entre els nens i és per això que cada vegada més mestres, professors, pares i mares volen saber més del tema: és una realitat. Ens trobem doncs, en un inici de conscienciació de la malaltia, una malaltia anteriorment ignorada que, els qui la patien, eren considerats com a nens moguts o hiperactius. Trobant-nos en aquest context on encara perduren tabús i llegendes urbanes sobre la malaltia: fins a quin punt pot un trastorn com el TDA/TDAH afectar l’autoestima d’un nen si la comparem amb un altre que no en té? La meva intenció és, en definitiva, donar a entendre com pot una malaltia com aquesta afectar anímicament des dels diferents àmbits de la vida d’un nen si el comparem amb un altre que no la pateix, a més a més de donar èmfasi a la influència de l’entorn en l’individu i, en conseqüència, a la seva autoestima.

Contingut
Per tal de poder esbrinar la influència del TDA/TDAH amb l’autoestima, vaig triar les classes de 1r d’ESO de la meva escola, ja que és el curs on hi ha més casos de TDA/TDAH. Tot i així, per poder fer l’estudi d’aquest relació, vaig voler seleccionar individus que es trobaven en el mateix context escolar però que no presentaven la malaltia, per tal de fer la comparativa. D’aquesta manera hi havia vuit en total (quatre amb la malaltia i altres quatre, sense). Es tractava doncs, mitjançant proves diverses i amb diferents metodologies, de realitzar una comparativa de l’autoestima en nens que presentaven TDA/TDAH i d’altres que no per tal d’acabar extraient la relació entre l’autoestima i la presència o no de la malaltia. L’ús de proves variades em permetia la complementació dels reclutats així com també la corroboració o contrastació dels resultats obtinguts: sessions d’observació en hores específiques, dos qüestionaris relacionats amb l’autoestima (realitzats sota control meu per evitar la tria a l’atzar de les respostes pel fet de no entendre bé el què se’ls preguntava) i el GRODE (un sociograma emprat en els centres per esbrinar el com un alumne es considera i és considerat dintre d’un grup). Tenint en compte que aquests subjectes no viuen aïllats, vaig voler incloure proves que permetien l’estudi del seu entorn adult més pròxim, ja que repercutia d’una forma significativa en ells i, en conseqüència, en la seva autoestima. Van ser en definitiva, enquestes a pares i docents del centre que no només permetien avaluar el grau de coneixement de la malaltia i la seva manera d’actuar en les diferents situacions, sinó també la comparació entre dos punts de vista.

Conclusió
Segons les meves investigacions i les fonts bibliogràfiques, he trobat una coincidència en el perfil del nen amb TDA/TDAH en l’àmbit acadèmic i el seu caràcter en línies generals, que donaven com a resultat una baixa autoestima: acostumen a tenir dificultats acadèmiques i, en conseqüència, semblen mostrar més inseguretat en aquest àmbit (tenen problemes per administrar el temps, acostumen a optar més sovint per mètodes com la còpia o preguntar als companys, tenen dificultats de concentració...), a més a més del fet que, tot i esforçar-se molt, no acaben obtenint els resultats esperats, estant, així, sotmesos a un major nombre de fracassos... en conseqüència, acostumen a necessitar en major mesura un recolzament social i, per la qual cosa, en depenen més d’aquest. Tot i així, els resultats que vaig obtenir en els subjectes seleccionats no eren els que esperava (eren més optimistes del que un es podia esperar), ja que les fonts bibliogràfiques informaven que més del 50% de nens amb TDA/TDAH presentaven problemes d’autoestima. Això era, en major mesura, pel fet de trobar-se en un ambient favorable, que els donava aquell suport emocional que necessitaven i feia compensar la baixa autoestima que podrien haver tingut inicialment. És doncs, que, tot i que la nostra societat es troba en una fase inicial de conscienciació, encara hi ha petits matisos a precisar però cal seguir. Un és un mateix i les seves circumstàncies (el que l’envolta) i, per tant, cal potenciar l’empatia vers la població per donar a entendre que malalties com el TDA/TDAH afecten a moltes famílies (cal dir que les dificultats del diagnòstic d’aquesta malaltia han afectat de manera negativa moltes famílies que no sabien què els passava als seus fills) i infàncies que no es poden esborrar. En definitiva cal dir que malalties com el TDA/TDAH poden dificultar aconseguir els nostres objectius però mai impedir-nos-els.

Fonts documentals
Fundació ADANA i el seu “Manual para padres y educadores, El alumno con TDAH. Guía pràctica para educadores”. XTEC. Isabel Orjales: “Trastorno de déficit de atención con hiperactividad”. Emilio Sánchez Miguel “Apunts de la Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. Les dificultats d’atenció”. Web de Gencat: Educació TDAH. El blog de Meritxell Almirall: “TDAH un gran desconegut”. (entre d’altres)

 

Cercador de treballs

Ara és novetat