Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Perseu, del mite al cinema

Gemma Angaril Pàmies


Centre: Ins. Cubelles. Tutor: Carme Domínguez Claver

 

Introducció
El meu objectiu principal en el treball ha sigut investigar si el mite de Perseu està ben adaptat en el film "Furia de Titanes". Pretenia descobrir si el tema principal o la idea que transmet el mite es manté en l’adaptació cinematogràfica. També he volgut investigar si els personatges i els fets que explica el mite també apareixen en la pel•lícula, és a dir, comprovar si la pel•lícula segueix la mateixa direcció que el mite amb els mateixos personatges. A més, un altre dels meus objectius ha sigut analitzar tots els aspectes amb més deteniment, és a dir, comprovar tots els detalls que donen veracitat al film amb relació amb el mite original. La meva motivació per escollir i realitzar aquest treball és que, per mi, la mitologia, ja sigui grega o llatina, és apassionant, interessant i és un tema que sempre m’ha agradat i que és interessant analitzar. A més, si es realitza una adaptació cinematogràfica, crec que ha de ser fidedigna a l’original. L’estil i el tema del treball m’atrauen i em sembla una feina emocionant analitzar una pel·lícula i decidir i demostrar si una adaptació cinematogràfica, un treball complicat en que hi estan implicades moltes persones, està correctament realitzat.

Contingut
Aquest treball conté bàsicament una comparació entre la mitologia clàssica i la seva adaptació cinematogràfica, més concretament del mite de Perseu i el film “Furia de titanes”. Primer dono una breu explicació sobre el Peplum. Seguidament he relatat el mite de Perseu segons les fonts originals, tant grega com llatina. I finalment, la part més important, una anàlisi detallat de tots els aspectes: els personatges, els escenaris i el fil argumental. Així com els anacronismes o incorreccions que no són propis de la cultura grega o llatina. Els aspectes els he analitzat individualment respecte a les altres parts per mostrar un anàlisis més profund.

Conclusió
Les divergències entre les dues versions originals i el film són notables i presents en tots els aspectes estudiats. Aquests canvis poden ser deguts a la intenció de la indústria cinematogràfica de fer una pel·lícula més emocionant i atractiva pel públic. Segons la meva opinió, si s’anuncia una pel•lícula i es ven inicialment com un mite grecollatí, el més just i correcte seria seguir la història original, introduint uns canvis mínims si fos necessari, per evitar decepcionar o desil·lusionar a aquells espectadors que esperessin el mite original de Perseu. En canvi, les diferències entre les dues versions clàssiques utilitzades són petites i afecten realment a la història. Tot i així aquests canvis és molt possible que siguin deguts a la transcripció del textos a mà durant els segles i sobretot la traducció de grec a llatí. Tot i així, només he analitzat una pel·lícula i per esbrinar si es dona el mateix cas en totes, s’hauria de realitzar un recull de films d'aquest gènere amb els seus respectius anàlisis i comparacions. Es podria realitzar una ampliació de l’anàlisi d'aquest film i fins i tot estudiar el segon film, "Ira de titanes" (2012, dirigida per Jonathan Liesbeman), que també podria ser interessant. En la realització del treball he trobat problemes, com la dificultat de trobar unes traduccions dels textos originals fiables i fàcils d'entendre . He de dir que per fer aquesta mena de projecte es necessita tenir atracció en vers al tema i poder concentrar-se en la feina, ja que s’ha de tenir paciència i analitzar les fonts originals i el film diverses vegades per no perdre cap aspecte important i es fa repetitiu. A més, no hi ha informació sobre el tema ni es troben altres treballs de recerca sobre el film i, per tant, he hagut de crear personalment la informació. Tot i així, és un bon treball, més personal, que et permet enfocar-lo com vulguis i afegir-li amb més facilitat el teu punt de vista i estil.

Fonts documentals
Les fonts primàries per analitzar el mite es componen principalment per una versió grega del mite, autor de la qual és Apol·lodor, amb la seva traducció per part de José Calderón Felices i una versió llatina d’Ovidi, juntament amb la traducció de Ferran Aguilera. Les fonts d'informació utilitzades en tot el treball han sigut: - Apolodoro. Biblioteca mitológica. Llibre II, part IV, 1-5. Los Berrocales del Jarama. 1987. Akal. Clásica. [Consulta: 28 d’Abril] Traducció de José Calderón Felices - Ovidi. Les metamorfosis I-IV. Barcelona, tercera edició: Edicions de la Magrana, L’esparver clàssic, 8. Traducció de Ferran Aguilera. - Wikipedia: la enciclopedia libre. Péplum [en línia]. [Consulta: 26 de Maig] Perseus project. Ἀπολλόδωρος: Βιβλιοθήκη 2.4 [en línia]. [Consulta: 29 d’Agost] - Wikisource. Ovidius: Metamorphoseon [en línia] [Consulta: 4 d’Agost] - Palladium. El peplum [en línia] [Consulta: 27 d’Agost] - Wikipedia: la enciclopedia libre. Oceáno (mitologia) [en línia] [Consulta: 15 de Setembre] - Slideshare. L’estètica dels grecs [Consulta: 2 de Setembre]

 

Cercador de treballs

Ara és novetat