Estàs a : Inici » Treball de Recerca


El tabú de la mort

Ariadna López de Egea García


Centre: Ins. Joan Ramon Benaprès. Tutor: Jaume Quetglas

 

Introducció
Per a començar, vaig decidir fer aquest treball perquè en un futur m’agradaria exercir com a psicòloga, per tant volia triar un tema relacionat. Hi havia multitud de temes per a escollir però finalment em decidí pel del tabú de la mort i en concret pels sentiments dels malalts terminals davant la mort. Creia i crec que deu ser un xoc emocional molt fort el fet de que et diguin que estàs en estat terminal. L’objectiu principal del meu treball era saber quin tipus de persones tenien més facilitats per a acceptar la seva mort i a qui li costava més, tot i que també tenia altres objectius secundaris com informar-me sobre el malalt terminal.

Contingut
El meu treball es divideix en tres parts. En primer lloc, abordo la part més teòrica del treball: m’he informat a grans trets sobre el tema de la mort en la societat actual i en algunes cultures, he definit i m’he informat sobre el malalt terminal, he parlat sobre les cures pal•liatives, sobre el procés del dol (segons Elisabeth Kübler-Ross), i les opcions i ajudes als malalts terminals i la seva família. En segon lloc, desenvolupo la part més pràctica, he fet tres entrevistes a l’entorn professional dels malalts terminals: a un infermer, a una infermera i a un psicooncòleg. També he anat a una classe sobre educació emocional a la Universitat de Barcelona. He vist algunes pel•lícules i he llegit llibres sobre els malalts terminals. Finalment presento les conclusions, la primera responent si s’ha corroborat la hipòtesi i la segona correspon a la conclusió personal.

Conclusió
Després d’haver-me informat extensament sobre el tema, haver llegit molts llibres, webs i articles, i sobretot després d’haver fet les entrevistes, he pogut corroborar que no anava mal encaminada amb la meva hipòtesi inicial, en la qual deia que al malalt li costarà menys acceptar la mort quan se sent que ha gaudit de la vida o que creu en una religió que li ofereix un postmorten agradable, i que al malalt li costarà més acceptar la mort o directament no l’acceptarà si la persona no ha gaudit de la vida (ex: una persona jove). Però realment la hipòtesi correcta seria que li costarà menys acceptar la mort si té el recolzament del seu entorn, si comença a parlar quan abans millor de la seva mort, si és una dona, un nen o una persona gran, i sobre el tema de la religió és un factor a favor però pel fet de ser religiós no té perquè arribar a acceptar-ho. Sobre la conclusió personal he reflexionat molt sobre el què m’ha aportat a mi fer aquest treball, quines emocions m’ha provocat i si els meus ideals han canviat.

Fonts documentals
Llibres: •BAUDOUIN, Jean-Louis. i BLONDEAU, Danielle. La ética ante la muerte y el derecho a morir. Barcelona: Herder, 1995. •DE HENNEZEL, Marie. La muerte íntima. Los que se van a morir nos enseñan a vivir. Barcelona: Plaza & Janes, 1996. •ELIAS, Norbert. La soledad de los moribundos. Madrid: Fin de mundo, 1987. •HINTON, John. Experiencias sobre el morir. Barcelona: Seix Barral, 1996. •KÜBLER-ROSS, Elisabeth. La muerte: un amanecer. Barcelona: Luciérnaga, 1989. •KÜBLER-ROSS, Elisabeth. Sobre la muerte y los moribundos. Barcelona: Grijalbo, 1994. •PÀMIES, Teresa. Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003. •PARAREDA, Albert. Aprendre a morir, aprendre a viure. Barcelona: Barcanova, 2002. •SÁDABA, Javier. Saber morir. Madrid: Libertarias / Prodhufi, 1991. •TORRALBA, Francesc. Planta cara a la mort. Badalona: Ara llibres, 2008. Publicacions en format PDF i Pàgines web relacionades amb el tema.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat