Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La crisi. Sub-prime i el crack de 1929: comparació d’episodis d’eufòria financera

Marc Berruezo Ais


Centre: Ins. Dolors Mallafrè. Tutor: Isabel Pérez Molina

 

Introducció
La present investigació té per objecte d’estudi la relació, atès el període de turbulències econòmiques que travessa el món globalitzat, entre els episodis d’eufòria financera i les crisi financeres i econòmiques, i la periodicitat amb les que aquestes es produeixen. Aquesta relació pretén confrontar-se des d’una aproximació històric-econòmica, mitjançant l’anàlisi i la comparació de diversos successos per tal de demostrar la existència de comuns denominadors, i, a la llum dels resultats, apreciar les conclusions que aporta la Història. Per analitzar aquesta problemàtica serà necessària la menció dels antecedents i de les causes, d’entre les quals aquesta investigació es centrarà en l’especulació financera. La hipòtesi que és planteja aquesta recerca, i la qual pretén demostrar, és la periodicitat i el comú desenvolupament dels episodis d’eufòria financera, i les crisis que aquests, necessàriament, acaben comportant. Per a contrastar aquesta afirmació amb la realitat i poder determinar-la com a certa, cal que, empíricament, es demostri l’existència d’uns patrons de conducta comuns a tots ells. En llaures de poder establir aquests paral·lelismes aquesta investigació ambicionarà procedir a la comparació de dos successos paradigmàtics: el crack de 1929, altrament anomenat crash, i la crisi sub-prime actual.

Contingut
La metodologia que s’ha emprat per a realitzar la recerca ha estat diferent per a les diverses parts donada la particularitat d’algun dels seus àmbits d’estudi. D’aquesta manera, pel que fa a la consecució de la informació relativa a la recerca històrica, les definicions conceptuals i els elements teòrics, l’aplicació de mètodes operatius, i l’aproximació literària a la ideologia econòmica, s’ha seguit un procediment exhaustiu i rigorós de consulta de bibliografia especialitzada. Per altra banda, pel que fa a l’anàlisi i la informació relativa a l’actual crisi financera, i degut a aquesta mateixa actualitat, no ha estat possible la consulta de bibliografia especialitzada motiu pel qual s’ha optat per la consulta d’altres instruments com ara la premsa escrita, tant nacional com internacional, l’assistència a conferències específiques, i l’entrevista personal a veus autoritzades en la matèria. Pel que fa a la comaració dels dos episodis d’eufòria financera objectes d’estudi en aquesta recerca, a partir del qual s’estableixen els paral·lelismes entre el crack de 1929 i l’episodi especulatiu actual, i les crisis financeres dels quals se’n deriven, s’adapta al model que planteja l’economista estatunidenc, d'origen canadenc, John Kenneth Galbraith, al seu llibre Breve historia de la euforia financiera. Obra on Galbraith duu a terme una els resultats de la qual deriven en la confecció d’un patró, en la contrastació històrica d’una sèrie de factors que es repeteixen invariablement en el transcurs dels segles, i que autoritzen la comparació dels episodis que aquesta recerca té per objecte d’estudi. Patró que resumeix amb clarividència els mecanismes reals, encara que no sempre admesos, que operen en les crisis del sistema econòmic.

Conclusió
A la llum de la reserca, es podrien considerar les evidències que plantegen que l’esperit especulador és inherent a la condició humana. No hi ha dubtes que l’avarícia i l’afany de domini són el lubricant del creixement econòmic, així com el detonant de la catàstrofe. Si cada episodi especulatiu segueix un patró determinat i reiterat, és lògic acceptar que aquests episodis han d’estar motivats, com a mínim parcialment, pels mateixos sentiments. Si, per altra banda, cada episodi colpeja a una nova generació, és tanmateix sensat mantenir que la procedència darrera d’aquests sentiments és la pròpia essència humana, sense oblidar, però, la influència de la societat. Cal tenir present, però, que un entorn de llibertat salvatge no ha d’implicar, necessàriament, que el sobrevenir dels esdeveniments hagi de ser perjudicial. Hom té autonomia per triar, i sempre es pot escollir allò que és més responsable. De qualsevol de les maneres, la manca de reflexió generalitzada provoca que es faci necessari l’exercici d’un control col·lectiu. És imprescindible remarcar que els efectes de la dèria especulativa tenen un impacte negativament perceptible per als agents econòmics, especialment, i en darrer terme, per a les economies domèstiques. El cost humà, econòmic i social dista de ser imperceptible. Per aquest motiu, es podria mantenir que només el control social i el control col·lectiu poden establir-se com a elements útils per tal d’evitar els futurs episodis d’especulació financera i l’imminent enfonsament posterior. Si aquests no es donen, només quedarà haver d’atorgar, altrament, la raó a la Història, i tornar, ningú sap quan, a patir les conseqüències.

Fonts documentals
Bibliografia especialitzada, tal com: CAMERON, R. Historia económica mundial desde el paleolítico hasta el presente. Madrid: Edit. Alianza Universidad Textos, 1991. GALBRAITH, J.K. Breve historia de la euforia financiera. Barcelona: Edit. Ariel, 2008. GALBRAITH, J.K. El crash de 1929. Barcelona: Edit. Ariel, 2007. SALA I MARTÍN, X. Economía liberal para no economistas y no liberales. Barcelona: Edit. DeBOLS!LLO, 2008. SEBASTIÁN, L. Las asimetrías del mercado necesitan su regulación. Lliçó inagural de la Universitat Ramon Llull, 7 d’octubre de 2008. SHILLER, R.J. Irrational exuberance. New York: Edit. Currency Doubleday, 2005. STIGLITZ, J. E. El malestar de la globalització. Barcelona: Edit. Empúries, 2002 Etc. Premsa escrita -tant nacional com internacional- com ara: ANDREWS, E. L. Greenspan Concedes Error on Regulation [Versió electrònica]. The New York Times, 24 d’octubre de 2008. CASTELLS, A. El incuestionable triunfo del mercado. La Vanguardia, 26 de gener de 2001. FELDENKIRCHEN, M., MASCOLO, G. Entrevista a Horst Köhler: la banca se alejó de los fundamentos éticos. El País, 26 d’octubre de 2008. NAVARRO, V. El fin o la continuación del neoliberalismo [Versió electrònica]. Sistema digital, 23 d’octubre de 2008. SALA I MARTÍN, X. Crisis (1): qué ha pasado. La Vanguardia, 13 d’octubre de 2008. SALA I MARTÍN, X. Crisis (2): 1929. La Vanguardia, 17 d’octubre de 2008. SAMUELSON, P. A. Adiós al capitalismo de Friedman y Hayek. El País, 26 d’octubre de 2008. Etc. Conferències i entrevistes personals, com per exemple: SINGLA, J. Crisis: qué nos depara el 2009. Conferència IQS Business Alumni, Universitat Ramón Llull, 18 de desembre de 2008. CORREA, M. Professor d’economia i finances d’IQS Business School. Entrevista personal, 5 de desembre de 2008.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat