Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Les réseaux sociaux pourraient-ils constituer un 5ème pouvoir?

Daniel Xaus Fernández de Sevilla


Centre: Ins. Vinyet. Tutor: Carmen Gallego Cruz

 

Introducció
Les xarxes socials ocupen cada dia un lloc més important a la societat, sigui social, política o econòmicament. Ara bé, la imatge que es percep és la de simples llocs virtuals de comunicació. El present TREC té com a objectiu respondre a la problemàtica que li dóna el títol: podrien les xarxes socials constituir un cinquè poder?. Aquest objectiu prové d'una motivació personal per descobrir com ens afecten realment les xarxes socials al nostre quotidià, la seva amplitud; comprendre el perquè de la seva importància, el seu poder i la seva influència; i, a més, veure fins on arriba aquest poder. La llengua del TREC és el francès, escollida com un repte personal que m'ha permès guanyar fluïdesa i confiança, tanmateix d'aprofundir en el seu domini.

Contingut
Aquest Treball de Recerca ha avaluat la influència de les xarxes socials en la societat mitjançant enquestes i l'estudi dels termes 'poder', 'contrapoder' i 'xarxa social'. Així com, la investigació del seu desenvolupament i evolució . Seguit de l'estudi de les característiques que les hi confereix una gran utilitat alhora que les fa uns poders socials, polítics i econòmics. Tot això, sempre complimentat amb dades, citacions acadèmiques, exemples i il•lustracions.

Conclusió
Finalitzada la recerca, la conclusió és que les xarxes socials sí són un cinquè poder. Això es deu: al no pertànyer als altres quatre poders; a la seva importància en el nostre quotidià; com també, la seva presència en una gran quantitat d'àmbits; en darrer terme, per vertebrar-se com uns poders socials, polítics i econòmics. No obstant, aquest cinquè poder només el trobem en la seva plenitud a les societats més lliures, on les xarxes socials no són del tot controlades pel poder establert. Encara que pot ser un arma de doble tall, tant un poder per als poderosos com un contrapoder cara el poder establert. Per últim, no hi ha que oblidar que aquesta força sempre necessita d'una acció humana al seu darrere.

Fonts documentals
Fonts literàries: Redes de indignación y esperanza: en la era de las redes sociales de Manuel Castells, El poder de las redes de David Ugarte, El poder de las Redes un dossier de La Vanguardia, etc. Fonts periodístiques de: La Vanguardia, Le Monde, Le Figaro, Expansión, CincoDías, etc. Fonts audiovisuals: TV1, TV3, Antena 3, RTVE 5 Fonts diverses a la xarxa. Al treball queden especificades les fonts documentals utilitzades.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat