Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Els eufemismes en la societat

Caixa de lletres


Centre: ?. Tutor: ?

 

Introducció
Amb el meu Treball de Recerca vull tractar un tema present en tots nosaltres i en la societat, tot i que no ens adonem. Els eufemismes són recursos lèxics que podem trobar per tot arreu i en qualsevol àmbit, tant lingüístic com científic; són paraules que utilitzem en lloc d'altres perquè ens semblin més suaus i atenuades que les verdaderes que faríem servir, que poden ser menys convenients. He triat aquest tema per poder investigar més a fons com arribem a fer ús d'aquestes paraules i com podem trobar-les tant en política com en educació, periodisme, religió... La meva motivació ha sigut veure com sobretot els mitjans de comunicació i la política utilitzen els eufemismes per amagar l'autèntica realitat que anomenaríem, en aquest cas, tabú. L'objectiu d'aquest treball és arribar a veure i entendre com de presents són els eufemismes en la nostra societat i des de quan s'han utilitzat per dir qualsevol cosa més indirectament, des de la més elemental a la més prohibida.

Contingut
En el meu treball parlo tant del que és l'eufemisme en si mateix com les característiques que presenta, l'ús que se'n fa i els diferents àmbits on podem trobar-lo, com en el periodisme, la política, l'educació, el sexe, la religió... Un altre aspecte que treballo és el canvi que ha patit el concepte d'eufemisme durant els anys per poder veure que no s'utilitza ara igual que a abans, ja que el que significa i l'ús d'ell ve donat per la societat que hi hagi en aquell moment. És indispensable parlar també del tabú, ja que els eufemismes són paraules o expressions que podríem utilitzar per evitar parlar directament d'un tema que és considerat tabú, pròpiament. Al final del treball també es pot trobar una part pràctica, en la que analitzo diferents discursos o cites de polítics espanyols per veure quines són les expressions que utilitzen per evitar dir la realitat.

Conclusió
L'eufemisme és un d’aquells conceptes que a força de repetir-los s’accepten de manera generalitzada sense que ningú s’hagi parat un instant a mirar de definir-ne els límits i els significats. Molts dels eufemismes que utilitzem estan tan integrats en el nostre vocabulari que podem arribar a oblidar la veritable paraula i només nombrar aquella que sembla que fereix menys sensibilitats. Inventar eufemismes per substituir certes paraules que sonen malament és precisament que la societat agafi aquestes paraules inicials amb un sentit negatiu. La presència dels eufemismes en la nostra societat actual és tan gran fins i tot nosaltres mateixos podem arribar a no ser conscients de la manipulació en la que estem sotmesos. Els àmbits en els que en trobem més són els mitjans de comunicació (tot i que aquests diguin que segueixen un manual en el que han d'evitar certes expressions) i la política. Aquest últim és el més perillós, ja que el conforma un llenguatge que els polítics utilitzen per amagar la realitat i esperant que la gent no s'adoni d'allò veritable. El més important és que no ens deixem enganyar per les paraules, i encara que seguim utilitzant eufemismes quan la situació comunicativa així ho requereix o malgrat a que els escoltem contínuament en els mitjans de comunicació, sapiguem a quina realitat es refereix.

Fonts documentals
Els llibres consultats van ser els següents: - Javier RODRÍGUEZ MARCOS, En español se dice crisis, El País, 2008 - Ángel VALLE, La dictadura del eufemismo, La Razón, 2011 - George ORWELL, Politics and the English Language, 1946 - George ORWELL, 1984, 1948 - Víctor KLEMPERER, La Llengua del Tercer Reich, 1947 - Patricio BRODSKY, L'ús polític de l'eufemisme en l'argot polític nazi: de l'exclusió de la llengua a l'extermini dels subjectes - Umberto ECO, A paso de cangrejo, Barcelona, 2007 La resta de bibliografia està formada per moltes pàgines web, des de blogs fins a diaris.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat