Estàs a : Inici » Treball de Recerca


La Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Les cercaviles i els seus balls

Carla Álvaro i Rodero


Centre: Ins. Manuel de Cabanyes. Tutor: Àngels Parés

 

Introducció
En el moment de triar el tema, vaig pensar en diverses possibilitats, en principi, la Festa Major era un tema massa extens, calia acotar-lo més. Vaig pensar en algun ball en concret, però finalment vaig decidir centrar-me a fer una tasca investigadora sobre els balls i les cercaviles. A més, també volia fer un petit estudi a modus de comparació de les cercaviles de la Comarca i del Penedès amb les de la meva vila. Això requeria una recerca important de programes de Festa Major de Vilanova i la Geltrú des de principis del segle XX fins a l’actualitat i visitar les festes majors dels pobles veïns i, orientada per la directora del meu treball, Àngels Parés, un petit apartat que parlés de la Festa Major com a integració social.

Contingut
El treball consta de cinc grans blocs: 1. Introducció als orígens de la Festa, l’evolució històrica a grans trets de la cultura Catalana fent esment als Països Catalans que demostren la vinculació cultural d’unes terres que políticament han estat fragmentades i desvinculades d’aquest origen comú. (Recerca bibliogràfica durant l’estiu) 2. L’origen de la Festa Major a Vilanova i la Geltrú. Síntesi del que és la nostra festa, els actes, les dates i l’organització, fent tot un repàs dels segles XIX i XX, però sobretot de l’actualitat. (Recerca bibliogràfica durant l’estiu) 3. Descripció explícita de les cercaviles de la Festa Major amb tots els seus elements, juntament amb unes fitxes tècniques de cadascun dels balls de les cercaviles de la nostra Festa Major. (Recerca bibliogràfica, fonts orals i fotografies.) 4. Un estudi amb comparació de les cercaviles de Festa Major d’altres pobles de la comarca, el camp del Penedès i el Tarragonès amb les de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú a partir de les visites, les entrevistes i les fotografies recollides durant l’estiu. 5. Entrevista a una balladora que pateix nanisme i un anàlisi a partir d’unes enquestes passades durant l’estiu sobre la participació a la Festa i la Festa Major com a integració social, és a dir, la barreja i la convivència d’uns i altres amb un sol fi: passar-s’ho bé, participar i gaudir de la festa.

Conclusió
La Festa Major ha estat al llarg del temps el punt de trobada i agermanament dels pobles, un símbol de pertinença i identitat. La revifalla de les festes majors, els darrers 20 anys, ha fet rescatar de l’oblit balls i entremesos que de vegades han acabat esdevenint símbols i distintius dels pobles. Amb aquest treball he intentat fer un reconeixement públic de la feina portada a terme per moltes persones, al llarg dels temps, per tal de recuperar, enaltir i preservar alhora la nostra cultura per damunt d’influències foranies, atacs polítics o fins i tot militars, com hem vist que ha passat en la nostra història. He aconseguit els objectius proposats, però no descarto en un futur no gaire llunyà el fet de continuar amb la recerca i ampliar la feina feta. Cal dir que la meva trajectòria personal ha estat sempre molt vinculada a l’estimació i alhora admiració per aquestes manifestacions populars, i ha estat un al·licient important en el desenvolupament del meu treball.

Fonts documentals
Fonts orals, llibres (p.e.: SOLER i AMIGÓ, joan: Cultura popular i tradicional. Enciclopedia bàsica de Catalunya. Edicions Pòrtic, 2001 // AMADES, joan: Gegants, nans i altres entremesos. Arxius de tradicions populars. José J. De Olañeda, editor, 1983.), programes de festes, diaris, CDs, videos...

 

Cercador de treballs

Ara és novetat