Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Imatges de memòries

Lletraferida


Centre: ?. Tutor: ?

 

Introducció
I és que, simplement, vivim pels records. És, en la nostra naturalesa humana, on està el desig de retenir el moment: per emportar-nos la seva essència, la seva olor, la sensació d’aquell instant, sigui desitjable o proscrit. Així és que hom, molts cops, prefereix viure i restar en un instant concret que passar tota l’eternitat fent qualsevol altra cosa. De manera que, en l’últim moment de les nostres vides, no pensarem en quants cops hem vist pondre’s el sol sinó aquella única vegada que, en fer-ho, vam voler fondre’ns amb ell. No pensarem en la quantitat de gent que ens hem creuat en el nostre camí sinó que, únicament, ens vindrà al cap aquella persona que ha fet que el nostre camí valgui la pena... I ara qualsevol es preguntarà quina relació té tot això amb la fotografia... I és que, quan patim el dolor i la cremor del foc de les hores que fan córrer les eternitats que passem lluny del nostre destí, és gràcies al nostre deliri que aconseguim distraure la seva absència. Molt sovint dic paraules que no saben descriure el seu encís i la fotografia reflecteix, expressa i ens atansa un nou món de sensacions amb un significat més profund del que es podria expressar amb tots els mots existents: ens permet parlar d’una manera més intricada i profunda que a través del que podria dir-se amb paraules. I, d’aquesta manera, permetre’ns fer experimentar a l’altre els nostres propis sentiments. Però, així com la nostra condició humana centra totes les seves aptituds a capturar, retenir i repetir infinitament el goig d’un instant fent ús de l’art. L’art de la fotografia consisteix a ser com la vida mateixa, ens ensenya que hem d’enfocar allò que és veritablement important, cercar el millor enquadrament en qualsevol circumstància, extreure dels errors un nou aprenentatge i que, si les coses no surten com esperaves, torna a provar amb una altra presa.

Contingut
En el treball he volgut aprofundir en les tècniques, etalonatges, revelats i altres elements teòrics i pràctics a fi de mostrar l’ús de la fotografia com a mitjà d’expressió. Però, no tot és teòric i pautat ja que, en el principal objectiu de la fotografia: “mostrar l’essència de l’instant i la seva bellesa en cadascuna de les preses”, no basta a ser un gran coneixedor dels processos i, tanmateix, demostrar que no cal tenir grans recursos, ja que una càmera no farà res si no hi ha res al teu cap... o al teu cor. Per suposat, l’altre motiu pel qual he escollit aquest treball és el goig que em proporciona la fotografia, l’encís que proporciona capturar l’instant. Encara que nosaltres sabem que som caducs, volem transcendir més enllà del temps i, fent ús de l’art, aconseguim arrelar-nos a la vida. A més a més l'elaboració d'un laboratori fotogràfic al centre per a poder gaudir d'aquest art.

Conclusió
Durant aquest procés, he pogut comprovar que la fotografia no és una forma de possessió o de consol per l’absència sinó una forma d’elevar-se, de crear, de sentir. La complicitat del silenciós llenguatge fotogràfic ens permet creuar la fràgil línia que separa el present, de la memòria i, així, dibuixar un traç infinit comparable a les rutes dels ocells, invisibles però presents. Un traç inexorable per l’efecte del temps que t’arrelarà un altre cop a la banal existència i farà que un dia qualsevol retorni la clara imatge d’ aquells temps passats com si d’ahir es tractés. I és que: “la memòria no guarda pel·lícules, guarda fotografies” (Milan Kundera). En definitiva, aquest treball ha servit no només per ampliar els coneixements i entrenar els , sinó per adonar-se que l’autèntica màgia del llenguatge és la simplicitat; confirmar allò que deia Paul Klee: ”L’art consisteix a fer visible l’invisible” i, a més, comprovar com una imatge pot expressar aquella realitat desitjada, com una mirada que diu més que mil paraules.

Fonts documentals

 

Cercador de treballs

Ara és novetat