Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Per què mengem com mengem? Anàlisi de sis cultures alimentàries

Emma Cardona Roca


Centre: Escola Pia Vilanova. Tutor: Conchi Pérez

 

Introducció
Estem vivint una situació actual on ja no hi ha fronteres gastronòmiques, on cada vegada les societats són més multiculturals i on alhora el procés de la globalització fa que un es plantegi fins a quin punt es pot arribar a perdre la identitat cultural. Per aquest motiu, tot recorrent sis dels països més coneguts i que alhora tenen cuines que es troben al nostre abast, aquest treball pretén emprendre un viatge al llarg de sis cultures alimentàries (Mediterrani, Marroc, Xina, Índia, Estats Units d’Amèrica i Mèxic). I es que la dieta d’un país i els hàbits alimentaris dels seus integrants també formen part del llegat cultural de cada regió, i encara que conscientment no parem atenció a l’alimentació, aquesta es troba dins la nostra rutina i alhora ens defineix com som. És per això que la dieta no només es basa en proteïnes, lípids i glúcids; sinó que fora dels termes bioquímics, un/a també pot viatjar a través d’aquesta. De la mateixa manera doncs un pot aprendre a interpretar per què algú actua com ho fa i arribar així a interpretar el nostre entorn. El treball doncs pretén estudiar quines funcions té l’alimentació, quins són els factors que influeixen en una dieta i finalment vol comprovar si les dietes estudiades es poden considerar equilibrades, tal i com nosaltres entenem.

Contingut
Aquest treball consta de tres grans blocs (teòric, pràctic i conclusions). Primer de tot, s’ha realitzat un estudi amb totes les bases de l’alimentació en termes científics (bioquímica i dietètica) i alhora s’ha estudiat l’antropologia de l’alimentació. En segon lloc, una vegada partíem de la base de coneixement sobre el tema estudiat a la part teòrica era l’hora d’aplicar-ho a la part pràctica. Així doncs s’ha redactat sis informes individuals per a cada país on s’hi ha fet constar tots els aspectes més rellevants (Com és el país? -economia, història, política, religió, clima,població,etc.-; els aliments- bàsics, tabú, plats típics...-; hàbits alimentaris -tècniques de cuina, àpats- i celebracions.) Finalment, s’ha elaborat una comparativa, mitjançant taules i gràfics, de tot allò estudiat anteriorment.

Conclusió
Seria impossible detallar tots els resultats als quals s’ha pogut arribar en dues línies, però a mode de resum es podria fer esment de les conclusions generals del treball. Realment s’ha comprovat que la dieta és un dels millors identificadors culturals d’un país, a més a més s’ha pogut verificar com l’alimentació té funcions de caràcter molt divers. Cal afegir, que entre tots els factors que defineixen una dieta sens dubte els més importants són els històrics, econòmics, simbòlics i ecològics - tecnològics. Per aquest motiu, no existeix un únic criteri per a jutjar una dieta com la perfecte, ja que cada dieta és conseqüent a unes circumstàncies i alhora és bona dins el context en que es troba emmarcada. En conclusió , APRENEM A TOLERAR als altres tot començant per entendre com mengen i per què ho fan.

Fonts documentals
Bibliogràfiques: Llibres de cuines del món (especialment “ ROSE SHULMAN, MARTHA. (2002). Atlas Mundial del Gastrónomo. Ed. Blume, Barcelona.”) Guies de viatges Llibres d’antropologia de l’alimentació Llibres bàsics de nutrició i dietètica Receptaris diversos Multimèdia: Biblioteca de Consulta Microsoft Encarta Enciclopèdia Catalana Internet Exposicions: MENZEL, PETER/ D’ALUISIO, FAITH.Planeta Hambriento. Lo que come el mundo. Espai Cultural Caja Madrid a Barcelona. (01.10.08 - 31.12.08)

 

Cercador de treballs

Ara és novetat