Estàs a : Inici » Treball de Recerca


DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER COLORRECTAL A L'ESTAT ESPANYOL

Bernat Massó Carreras


Centre: Ins. Manuel de Cabanyes. Tutor: Virgínia Alsedà

 

Introducció
El càncer, i en especial el colorrectal, és la malaltia que afecta un major nombre de ciutadans. El seu origen és genètic, degut a mutacions generades per l’exposició continuada a certs agents mutàgens i sovint afavorit per una predisposició genètica. La simptomatologia del càncer colorrectal és molt inespecífica i sovint passa inadvertida, per això la millor manera de detectar-lo és fent-se les proves de detecció precoç (cribatge). A més l’eficàcia del tractament del càncer colorrectal i per tant la supervivència està estretament lligada a una detecció precoç del mateix.

Contingut
Les principals proves de detecció precoç del càncer colorrectal són la colonoscòpia, la sigmoidoscòpia, l’ènema de bari i les proves de sang oculta en femta. Les tres primeres són més eficaces però són cares i poden tenir complicacions. Les proves de sang oculta en femta són senzilles i barates però son més inespecífiques. Per determinar quines persones i amb quina metodologia s’han de fer les proves de detecció precoç s’han elaborat unes guies. Aquestes guies aconsellen iniciar les proves de detecció del càncer colorrectal als 50 anys per a la població de risc promig. Les guies espanyoles aconsellen a més utilitzar els tests de sang oculta en femta ja que degut al seu baix cost garanteixen l’arribada a tothom d’aquest servei. En aquest treball es comparen les guies nacionals amb el que s’està fent actualment per prevenir el càncer colorrectal i s’han obtingut les següents comclusions:

Conclusió
Actualment no hi ha un programa de cribatge que englobi tota la població de risc promig. S’han fet programes pilot de cribatge a les comunitats autònomes de Catalunya, Cantàbria, València, Múrcia, País Basc, i pròximament Canàries La població total cribada a aquestes comunitats només representa un 2,4% de la població de risc promig espanyola La participació en els programes ha estat de 17,2%, 22,3% i 27,2% en les 3 rondes de Catalunya respectivament, 36,1% a Cantàbria, 35,2% a la Comunitat Valenciana, 42,3% a Múrcia i la major amb un 59% al País Basc. Els tests utilitzats en els programes pilot han estat sempre tests de sang oculta en femta (TSOF). S’ha utilitzat el TSOF guaiac en el cas de Catalunya i València i el TSOF immunològic a Cantàbria, Múrcia i el País Basc. S’ha demostrat l’eficàcia de la detecció precoç, ja que en tots els programes s’han detectat càncers colorrectals i adenomes de risc baix, mitjà i alt. S’ha observat que el tractament d’un pacient en estadis avançats (III i IV) és molt més costós que el d’un pacient en estadis inicials (I i II). Per tant es pot afirmar que una inversió inicial en la detecció precoç aportaria guanys, econòmics i socials, gràcies a l’estalvi en tractaments per a càncers avançats.

Fonts documentals
AMERICAN CANCER SOCIETY.http://www.cancer.org/docroot/home/index.asp ASSOCIACIÓN ESPAÑOLA DE GASTROENTEROLOGÍA; SOCIEDAD ESPAÑOLA DE MEDICINA FAMILIAR Y COMUNITARIA; CENTRO COCHRANE ESPAÑOL. Guía de práctica clínica (actualización 2009). Prevención del cáncer colorrectal. [ en línia]. [consulta: 20.06.2009]. NATIONAL CANCER INSTITUTE.http://www.cancer.gov/ INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA. Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte. Dossier per als professionals sanitaris. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Salut, 2009. PROGRAMAS DE CÁNCER DE MAMA. Presentacions Reunión red de programas españoles de cáncer colorrectal. Valencia, 12/13.11.2009 [en línia]. [consulta: 18.01.2010].

 

Cercador de treballs

Ara és novetat