Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Del pot o del pit?

Meritxell Garcia Marlès


Centre: Escola Pia Vilanova. Tutor: David Macias

 

Introducció
El meu treball tracta sobre les diferències de ferro entre la llet materna i la llet artificial, destacant la importància del ferro, i les tècniques per a la fortificació de la llet artificial amb ferro. El meu objectiu ha estat validar o desmentir unes hipòtesis que m'havia plantejat inicialment: -La llet artificial i la llet materna tenen una quantitat de ferro similar. -L'anèmia infantil té una gran prevalença a nivell mundial. -Totes les llets artificials compleixen les normatives en quant a la quantitat de ferro que han de tenir. -La llet artificial pot substituir la llet materna. -La microencapsulació del ferro és la tècnica més eficient per enriquir la llet infantil amb ferro. Vaig escollir aquest tema perquè volia fer un treball de ciències que requerís treballar al laboratori, i em vaig interessar pels aliments enriquits. Aleshores, vaig veure la importància que tenia enriquir la llet artificial amb ferro per satisfer les necessitats dels nadons.

Contingut
El meu Treball de Recerca consta de dues parts: la teòrica i la pràctica. Al començament necessitava tenir una base sobre aspectes importants del meu treball, com els tipus de llet materna i de llet artificial que hi ha, els beneficis que aporten cadascuna, quina funció té el ferro en els humans i en què consisteix l'anèmia, com metabolitzem el ferro... També vaig haver de pensar quina pràctica de laboratori podia fer. Per a comprovar la meva hipòtesis inicial que la llet materna i la llet artificial tenen una quantitat de ferro similar, vaig decidir analitzar 8 mostres de llet materna i 8 mostres de llet artificial i determinar la quantitat de ferro que contenien, i vaig decidir centrar-me en les llets pels nadons de 0 a 6 mesos. A més, per a completar la investigació, he cregut necessari entrevistar a tres experts en diferents matèries per a poder tenir diferents punts de vista sobre el tema. He entrevistat a una llevadora del servei d'ASSIR, una pediatra de l'Equip de Pediatria Penedès-Garraf i un químic expert en nutrició i fortificació dels aliments que treballa a l'empresa on he realitzat les pràctiques.

Conclusió
Un cop acabat el treball, he pogut comprovar les hipòtesis inicials: -La llet materna té menys ferro que la llet artificial però el ferro que conté és més biodisponible i per això, no hi ha diferències nutricionals en quant al ferro entre un nadó alimentat amb lactància materna i un nadó alimentat amb lactància artificial. -La deficiència de ferro o ferropènia afecta a un nombre de població considerable però en pocs casos es pot considerar anèmia ferropènica. -No totes les llets artificials compleixen la normativa d'ESPGAN la qual diu que han de contenir 0'7 mg o més de ferro per cada 100 ml de llet. -Les llets artificials han d'estar enriquides amb ferro per evitar l'anèmia ferropènica. -La microencapsulació de ferro és la tècnica més eficient per a enriquir la llet ja que augmenta la biodisponibilitat de ferro i d'aquesta manera el nadó l'absorbeix millor. -La lactància artificial no pot substituir del tot a la llet materna ja que no aporta els anticossos que els lactants necessiten i que sí conté la llet materna i no crea el vincle emocional entre la mare i el nadó. Tot i això, les llets artificials s'intenten apropar molt a la composició de la llet materna i una mare mai ha de sentir-se malament si no pot alletar al seu fill.

Fonts documentals
He realitzat tres entrevistes: a una llevadora del servei d'ASSIR de Vilanova i la Geltrú, a una pediatra de l'Equip de Pediatria Penedès-Garraf i a un químic expert en nutrició i fortificació dels aliments. He cercat a diversos llibres: -Livia Machado de Ponte; Isbelia Izaguirre de Espinoza; Rafael J. Santiago. Nutrición pediátrica. 2ª edició. Barcelona: Editorial Médica Panamericana, 2009. ISBN 9789806908260 -Lubert Stryer. Bioquímica. 2ª edició. Barcelona: Editorial Reverté, 1985. ISBN 84-291-7494-X -Manuel Cruz Hernández.; R. Jiménez. Tratado de pediatría: Volumen 1. 6ª edició. Barcelona: Editorial ESPAXS, 1988. ISBN 84.7179.184.6 -Manuel Cruz Hernández.; R. Jiménez. Tratado de pediatría: Volumen 2. 6ª edició. Barcelona: Editorial ESPAXS, 1988. ISBN 84.7179.184.4 I finalment, he cercat a aquestes algunes d'aquestes pàgines webs, entre d'altres: -Departament de biologia experimental. Utilización del espectrofotómetro en Prácticas de Bioquímica. A: Universidad de Jaén [en línia]. Jaén: Universidad de Jaén [Consulta: 25 novembre 2015]. Disponible a: http://www4.ujaen.es/~pedrajas/Espectrofotometria.swf -Dra. Roxanna García-López. Composición e inmunología de la leche humana. A: Mediagraphic. Literatura biomèdica [en línia]. Mèxic: mediagraphic, 4 juliol-agost 2011. Volum 32 [Consulta: 5 juliol 2015]. Disponible a: http://www.medigraphic.com/pdfs/actpedmex/apm-2011/apm114f.pdf -Krista Sheehan. Ventajas y desventajas de la leche de fórmula para un bebé. A: Livestrong.com [en línia]. Texas, Estats Units: Livestrong.com, 2015 [Consulta: 10 setembre 2015]. Disponible a: http://www.livestrong.com/es/ventajas-desventajas-leche-info_19908/ -Ma Pilar Vaquero. Importancia de la nutrición en la biodisponibilidad del hierro. A: Info-alimenta [en línia]. Madrid: Info-alimenta [Consulta: 26 octubre 2015]. Disponible a: http://infoalimenta.com/expertos-opinan/39/78/Importancia-de-la-Nutricion-enlaBiodisponibilidad-del-Hierro/detail_templateSample/

 

Cercador de treballs

Ara és novetat