Estàs a : Inici » Treball de Recerca


Ens costa tractar els nostres residus?

Belén Adiego Pérez


Centre: Escola Pia Vilanova. Tutor: Elena Torrero

 

Introducció
La preservació del medi ambient hauria de ser un tema molt important per als governs de molts països. Sovint però, la política dóna més importància a altres temes que no pas al medi ambient. La gestió dels residus és un tema de rellevada importància que trobem dins de la protecció del medi ambient humà. Només a Catalunya, cada habitant genera al dia 1,64 kg de residus i a aquest valor cal sumar la resta de tones de residus que es generen en altres sectors econòmics. Tots aquests residus han de seguir un tractament o altre per tal d’intentar minimitzar al màxim el seu impacte sobre la natura. Aquest treball es planteja analitzar els diferents tipus de residus que es poden generar i els tipus de tractament que poden rebre segons la tipologia i/o l’origen. Es pretén comparar la gestió de residus en tres països Europeus amb economies molt diferents (Noruega, Espanya i Romania) per tal d’avaluar quin dels tres duu a terme una millor gestió dels seus residus i si l’economia de cadascun d’ells determina una millor o pitjor gestió.

Contingut
El treball es divideix en dos blocs, un primer de més teòric i un de més pràctic. El bloc pràctic i central del treball es basa en una anàlisi de la gestió de residus en cadascun dels tres països escollits i en una posterior comparativa dels tres mètodes de gestió. També conté un seguit de recomanacions que podrien seguir els diferents països per tal de millorar els seus mètodes de gestió. Per tal de fer una bona comparativa es necessitaven abans tot un plegat de conceptes que es recullen en la part teòrica del treball. En aquesta part s’expliquen les primeres preocupacions de la humanitat pel tema del medi ambient i concretament per la gestió dels residus, es defineix el concepte de residu i es plantegen una sèrie de classificacions dels mateixos. També s’expliquen els diferents tractaments que poden rebre els residus per tal de ser gestionats i el cost aproximat del tractament d’una tona de residus seguint diferents mètodes.

Conclusió
Com a conclusió del treball es pot extreure que l’economia d’un país determina en primer lloc el tipus de residus que es generen. A partir d’aquest moment els governs elaboren uns plans de gestió adaptats als recursos de què disposen i als residus que han de ser tractats. Per tant, l’economia de cada país determina molt els sistemes de gestió de què es disposa. Responent a l’altra pregunta plantejada en un principi, s’ha pogut determinar en primer lloc que Romania és el país que pitjor gestiona els seus residus –dels tres també és el que té l’economia més dèbil- . Entre Espanya i Noruega no s’ha pogut aclarir quin dels dos gestiona millor els seus residus donat a que els mètodes que utilitzen tots dos països són similars i tampoc es pot comparar el volum de residus que gestiona cada país, donat que el volum a Espanya és molt més gran que a Noruega.

Fonts documentals
Pàgines d’estadística de Noruega, Espanya, Romania i d’Europa; blocs personals d’habitants dels diferents països; revistes i dossiers explicatius dels diferents processos.

 

Cercador de treballs

Ara és novetat